Joan Trias i Fàbregas (1883-1955)Sabadell, Vallès Occidental, 1883 - Sabadell, Vallès Occidental, 1955Poeta Catalán, quién residió en la localidad de Sabadell, Provincia de Barcelona.Hijo de José Trias Brujas y Dolores Fábregas Malla, esta ultima era hermana de Francisco Fábregas Malla, mi bisabuelo e hija de Tomas Fábregas Pons, mi tatarabuelo.Según mis investigaciones este gran poeta Catalán se casó con Elvira Graneri Farrara con quién tuvo tres hijos (3) llamados Dolores, Teresa y Ramón Trias Graneri. Este ultimo hijo murió a la edad de 15 años el 29 de agosto de 1935 según consta en el diario de la Vanguardia de esa época.El poeta escribió una amplia gama de libros de poesía y teatro, los cuales se describen en su Bibliografía:Entre sus obras de teatro se destaca "La Dona d´aigua"L'òpera La dona d'aigua es va estrenar el 27 de juny de 1911 al teatre Eldorado, altrament conegut com a teatre de Catalunya, que es trobava ubicat a la plaça de Catalunya de Barcelona. La lletra havia corregut a càrrec de Joan Trias i Fàbregas (Sabadell, 1883 - 1955), que la va escriure a l'any 1909 basant-se en una de les llegendes del gorg de Vallderròs, a Riells del Fai, tot i que hi ha moltes llegendes semblants en molts altres llocs de Catalunya i que, qualssevol d'elles, hauria pogut servir de punt de partida. La primera edició impresa d'aquesta òpera va ser publicada al mateix any de la seva estrena.L'obra s'enmarca dins el corrent modernista predominant de l'època. Es veu un punt de contacte entre la tradició popular i el gust literari dels inicis dels segle XX, on les dones d'aigua i les fades són uns dels símbols modernistes de l'ideal en contrposició amb el realisme interessat de la burgesia, on pertanyia l'autor. Està estructurada en quatre cants, que van ser titulats Gorg de Vallderròs, Dintre la llar, Fora l'era i Retorn al gorg. De la música se'n va encarregar Cassià Casademont i Busquets (Banyoles, 1875 - Barcelona, 1961), que va participar en algunes obres escèniques com La dona d'aigua, però que, sobretot, va compondre sardanes i obres corals. L'escenografia va ser tasca d'en Domènec Soler i Gili (Sabadell, 1871 - 1952), que com a escenògraf arribà a treballar a París, tot i que també va dedicar-se a la pintura.La ópera La mujer del agua se estrenó el 27 de junio de 1911 en el teatro El dorado, de lo contrario conocido como teatro de Catalunya, que se encontraba ubicado en la plaza de Catalunya de Barcelona. La letra fue corregida a cargo de Joan Trias y Fàbregas (Sabadell, 1883 - 1955), que la escribió en el año 1909 basándose en una de las leyendas del Gorg de Vallderròs, en Riells del Fai, aun cuando hay muchas leyendas parecidas en otros muchos lugares de Catalunya y que, cualesquiera de ellas, habría podido servir de punto de partida.La primera edición impresa de esta ópera fue publicada el mismo año de su estreno. La obra se enmarca dentro la corriente modernista predominante de la época. Se ve un punto de contacto entre la tradición popular y el gusto literario de los inicios del siglo XX, dónde las mujeres de agua y las hadas son unos de los símbolos modernistas del ideal en contraposición con el realismo interesado de la burguesía, donde pertenecía el autor.Está estructurada en cuatro cantos, que fueron titulados Gorg de Vallderròs, Dentro el hogar, Fuera la era y Regreso al Gorg. De la música se encargó Cassià Casademont y Busquets (Banyoles, 1875 - Barcelona, 1961), que participó en algunas obras escénicas como La mujer de agua, pero que, sobre todo, compuso sardanas y obras corales. La escenografía fue tarea de Domènec Soler y Gili (Sabadell, 1871 - 1952), que como escenógrafo llegó a trabajar en París, aun cuando también se dedicó a la pintura.
"Comarecord d´un net d´aquesta casa pairal de Cal Catalá, que sempre os estima"Esta dedicatoria se encuentra en el libro llamado Del Meu Voltant editado en 1932 en ocasión de la Boda de mis abuelos Tomas Fábregas Valls y Antonia Catalá Pahisa en 1930 en el Monasterio de Sant Cugat del Vallés. En dicho libro se encuentra un poema a Cal Catalá
Joan Trias i Fàbregas (1883-1955)Sabadell, Vallès Occidental, 1883 - Sabadell, Vallès Occidental, 1955Poeta Catalán, quién residió en la localidad de Sabadell, Provincia de Barcelona.Hijo de José Trias Brujas y Dolores Fábregas Malla, esta ultima era hermana de Francisco Fábregas Malla, mi bisabuelo e hija de Tomas Fábregas Pons, mi tatarabuelo.Según mis investigaciones este gran poeta Catalán se casó con Elvira Graneri Farrara con quién tuvo tres hijos (3) llamados Dolores, Teresa y Ramón Trias Graneri. Este ultimo hijo murió a la edad de 15 años el 29 de agosto de 1935 según consta en el diario de la Vanguardia de esa época.El poeta escribió una amplia gama de libros de poesía y teatro, los cuales se describen en su Bibliografía:Entre sus obras de teatro se destaca "La Dona d´aigua"L'òpera La dona d'aigua es va estrenar el 27 de juny de 1911 al teatre Eldorado, altrament conegut com a teatre de Catalunya, que es trobava ubicat a la plaça de Catalunya de Barcelona. La lletra havia corregut a càrrec de Joan Trias i Fàbregas (Sabadell, 1883 - 1955), que la va escriure a l'any 1909 basant-se en una de les llegendes del gorg de Vallderròs, a Riells del Fai, tot i que hi ha moltes llegendes semblants en molts altres llocs de Catalunya i que, qualssevol d'elles, hauria pogut servir de punt de partida. La primera edició impresa d'aquesta òpera va ser publicada al mateix any de la seva estrena.L'obra s'enmarca dins el corrent modernista predominant de l'època. Es veu un punt de contacte entre la tradició popular i el gust literari dels inicis dels segle XX, on les dones d'aigua i les fades són uns dels símbols modernistes de l'ideal en contrposició amb el realisme interessat de la burgesia, on pertanyia l'autor. Està estructurada en quatre cants, que van ser titulats Gorg de Vallderròs, Dintre la llar, Fora l'era i Retorn al gorg. De la música se'n va encarregar Cassià Casademont i Busquets (Banyoles, 1875 - Barcelona, 1961), que va participar en algunes obres escèniques com La dona d'aigua, però que, sobretot, va compondre sardanes i obres corals. L'escenografia va ser tasca d'en Domènec Soler i Gili (Sabadell, 1871 - 1952), que com a escenògraf arribà a treballar a París, tot i que també va dedicar-se a la pintura.La ópera La mujer del agua se estrenó el 27 de junio de 1911 en el teatro El dorado, de lo contrario conocido como teatro de Catalunya, que se encontraba ubicado en la plaza de Catalunya de Barcelona. La letra fue corregida a cargo de Joan Trias y Fàbregas (Sabadell, 1883 - 1955), que la escribió en el año 1909 basándose en una de las leyendas del Gorg de Vallderròs, en Riells del Fai, aun cuando hay muchas leyendas parecidas en otros muchos lugares de Catalunya y que, cualesquiera de ellas, habría podido servir de punto de partida.La primera edición impresa de esta ópera fue publicada el mismo año de su estreno. La obra se enmarca dentro la corriente modernista predominante de la época. Se ve un punto de contacto entre la tradición popular y el gusto literario de los inicios del siglo XX, dónde las mujeres de agua y las hadas son unos de los símbolos modernistas del ideal en contraposición con el realismo interesado de la burguesía, donde pertenecía el autor.Está estructurada en cuatro cantos, que fueron titulados Gorg de Vallderròs, Dentro el hogar, Fuera la era y Regreso al Gorg. De la música se encargó Cassià Casademont y Busquets (Banyoles, 1875 - Barcelona, 1961), que participó en algunas obras escénicas como La mujer de agua, pero que, sobre todo, compuso sardanas y obras corales. La escenografía fue tarea de Domènec Soler y Gili (Sabadell, 1871 - 1952), que como escenógrafo llegó a trabajar en París, aun cuando también se dedicó a la pintura.
"Comarecord d´un net d´aquesta casa pairal de Cal Catalá, que sempre os estima"Esta dedicatoria se encuentra en el libro llamado Del Meu Voltant editado en 1932 en ocasión de la Boda de mis abuelos Tomas Fábregas Valls y Antonia Catalá Pahisa en 1930 en el Monasterio de Sant Cugat del Vallés. En dicho libro se encuentra un poema a Cal Catalá